No hi ha pau per a Etiòpia

07.08.2021

Article publicat al Diari Ara.

L'alto el foc ha fracassat però la crisi econòmica evita que es reprengui la guerra a Tigre

El 28 de juny semblava que començava la fi de la guerra a Tigre. L'exèrcit es va retirar de Mekele, la capital regional, i el govern d'Etiòpia va declarar un alto el foc unilateral. Però menys d'un mes després la pau encara no ha arribat ni s'espera que arribi. El primer ministre, Abiy Ahmed, ja admet que el cessament d'hostilitats no està donant fruits i, malgrat que encara promet una resolució pacífica, alhora diu que respondrà a les ofensives del Front d'Alliberament Popular de Tigre (FLPT).

Les forces regionals de Tigre van assegurar que no acceptarien cap acord fins a recuperar el seu territori. Han avançat en zones que diuen que els pertanyen i que han estat ocupades per milícies de l'ètnia amhara, que són les que estan responent als atacs. Aquest dissabte l'FLPT va rebutjar les crides que havia fet divendres el govern d'Ahmed perquè es retirin de la zona, cosa que segons l'executiu els estava abocant a haver de tornar a enviar l'exèrcit per reprendre els combats. Els rebels, de fet, van ocupar divendres la ciutat de Lalibela, en territori amhara, on hi ha les famoses esglésies excavades a la roca Patrimoni de la Humanitat segons la Unesco.

I és que, pocs dies després de l'anunci d'alto el foc, va quedar clar que la suposada mesura de gràcia va ser en realitat una retirada. Centenars de soldats de l'exèrcit han estat retinguts com a presoners de guerra per l'FLPT, que va proclamar la seva victòria i va recuperar triomfal el comandament de la seva regió. Per què l'exèrcit va abandonar la regió? 

Tres raons conflueixen: la primera era la necessitat d'Ahmed de millorar la seva imatge pocs dies abans que es proclamés la seva victòria en les eleccions generals, en les quals el seu Partit de la Prosperitat va arrasar, amb 410 dels 436 seients en el Parlament nacional. La segona era la incapacitat de vèncer en una guerra de guerrilles que feia set mesos que durava i no veia fi, malgrat controlar les principals ciutats de Tigre. La tercera, i més important, era la falta de diners per continuar. 

Etiòpia ha perdut 2.300 milions de dòlars a causa del conflicte des del novembre, uns diners que no inclouen el cost militar de la guerra, les destrosses ni les vides perdudes. És només el càlcul de la pèrdua productiva, així com de la congelació d'ajudes al desenvolupament al país. Tant els Estats Units com la Unió Europea han suspès les seves ajudes a causa de les atrocitats de la guerra. Etiòpia és el principal receptor d'ajuda estatunidenca amb mil milions de dòlars anuals, per 104 milions de la UE. A més, l'administració Biden ha demanat a institucions multilaterals que suspenguin l'enviament de diners al país fins a la fi de la guerra. A l'abril el Banc Mundial havia arribat a un acord de finançament per valor de 907 milions de dòlars.

Ofegat per la crisi econòmica causada per la guerra i per la pandèmia del coronavirus, el primer ministre ha anunciat que Etiòpia tancarà 30 de les 60 ambaixades que té a l'estranger. "No podem llençar els diners", ha dit Ahmed. Una decisió que arriba just quan el país més necessita millorar la seva imatge internacional, assetjada no tan sols per la crisi de Tigre sinó també pel seu conflicte diplomàtic amb Egipte i Sudan per la Gran Presa del Renaixement a Nil.

El fracàs de l'alto el foc anunciat pel primer ministre obre diverses opcions de futur per a Etiòpia. La més probable és que Ahmed doni suport a les milícies amhara amb alguns soldats per contenir l'expansió territorial de l'FLPT, cosa que es podria fer sense un gran cost militar. No obstant això, si l'FLPT continua guanyant posicions, és possible que el govern sí que torni a llançar una ofensiva per repel·lir el seu avanç. El primer ministre va dir que podrien tornar a ocupar Mekele en dues setmanes com van fer al novembre, una opció que de totes maneres no interessa per la crisi econòmica.

Retòrica que fa témer un genocidi

L'opció més plausible per a Ahmed passa per afeblir el rival d'una altra manera. En les últimes setmanes advocats han acusat el govern de detenir sense motiu ciutadans de Tigre a la capital, Addis Abeba, en l'intent d'eliminar-los. La retòrica d'Ahmed fa fins i tot témer un genocidi. El primer ministre assegura que l'FLPT és "un càncer que cal extirpar" i va dir que són "com les males herbes que cal arrencar". Unes setmanes abans, l'enviat especial de la Unió Europea va assegurar que representants governamentals li havien confessat que el seu objectiu era "eliminar-los per almenys 100 anys", cosa que l'executiu va desmentir.

En qualsevol cas, la postura de l'FLPT també serà clau. Res fa pensar que vulguin deixar les armes a curt termini. Fins ara asseguraven que lluitarien fins a recuperar el territori que consideren seu, però en l'última setmana han travessat a la regió d'Afar, on segueixen els combats amb l'objectiu de perjudicar el govern, com ells mateixos han admès. Aquest podria ser el seu següent pas: prosseguir el conflicte per afeblir el primer ministre i les ètnies rivals amhara i oromia, amb l'objectiu de reprendre el poder nacional que ostentaven abans de l'arribada al poder d'Ahmed. Una última opció passa per la independència de Tigre, una cosa que va suggerir el líder de l'FLPT, Debretsion Gebremichael, i que està considerada en la Constitució d'Etiòpia, però que és poc probable.

Un futur amb una Etiòpia unida i amb una pau duradora està encara molt lluny. Per ara, els costos econòmics i de reputació internacional són el principal escull que Ahmed reprengui la guerra a la regió de Tigre.