El jihadisme es fa fort al nord de Moçambic

31/03/2021

Article publicat al Diari Ara.

La regió, marcada per la pobresa malgrat les grans reserves de gas, és el principal focus mundial de grups islamistes radicals

L'Elsa té 28 anys i quatre fills amb els quals vivia a la província de Cabo Delgado, al nord de Moçambic. Fa uns mesos, un grup d'homes armats van entrar al seu poble i van començar a cremar les cases. L'Elsa va intentar fugir amb els nens, però els assaltants van aconseguir atrapar el Filipe, el seu fill gran, de 12 anys. El van decapitar. "No vam poder fer-hi res, ens haurien matat també", relata, tal com recull Save the Children en un informe demolidor sobre l'emergència sanitària a la regió.

Des de l'octubre del 2017 a Cabo Delgado s'hi ha fet forta una insurrecció jihadista que ha causat més de 617.000 desplaçats i 2.600 morts en 829 atacs. Els terroristes són coneguts com a Al-Shabaab, però no tenen cap vincle amb el grup homònim de Somàlia: el seu nom real és Ansar al-Suna -"seguidors de la tradició", en àrab-. Actuen pel seu compte, encara que des del 2019 van jurar lleialtat a l'Estat Islàmic de l'Àfrica Central, grup sota el qual ara actuen però amb el qual tampoc no es coneix cap connexió a la pràctica.

Els clergues locals van veure els primers símptomes de radicalització el 2014. Alguns joves musulmans abandonaven les mesquites per fundar els seus propis moviments radicals. Malgrat els vincles inicials amb Tanzània, el veí del nord, aquests moviments són en la seva gran majoria moçambiquesos. La regió es va convertir el 2020 en el lloc on més va créixer el jihadisme a tot el món, amb un increment del 169% en el nombre de víctimes del terrorisme. El conflicte s'eternitza, va a més i no hi ha perspectiva de resolució a curt termini. Però per què s'ha estès el jihadisme en aquesta zona septentrional de Moçambic?

Caldo de cultiu

Cabo Delgado ha sigut tradicionalment conegut com a cap oblidat. A més de 2.400 quilòmetres al nord de la capital, Maputo, la regió ha estat tradicionalment desatesa pel govern central. Dos terços dels seus habitants són analfabets i només un 0,3% tenen estudis de secundària. Sense educació, la pobresa afecta la meitat de la població i la falta d'oportunitats laborals és un problema per al 88% dels joves. El 2019 el ministre de Defensa va culpar aquests joves desocupats de ser responsables dels atacs i de no entendre l'Alcorà. Un 20% dels més de 30 milions de moçambiquesos són musulmans i la majoria es concentren a les províncies més septentrionals.

A això s'hi suma el descobriment, el 2010, d'ingents quantitats de gas natural a la conca del Rovuma, a la costa de Cabo Delgado. Es calcula que n'hi ha prou perquè Moçambic es converteixi en el segon màxim exportador de gas, després de Qatar, l'any 2025 i esdevingui un país d'ingressos mitjans a finals de la dècada. Ara per ara està entre els deu països amb un índex de desenvolupament humà més baix del món.

Gràcies al gas Moçambic pot passar de ser un dels deu països amb l'índex de desenvolupament humà més baix del món a un estat d'ingressos mitjans

No obstant això, la violència posa en risc aquest potencial econòmic. La majoria dels atacs han sigut en ciutats costaneres, des d'on es controla el tràfic il·legal de fusta, drogues i armes per l'oceà Índic. L'agost del 2020 els jihadistes van aconseguir el control del port de Mocímboa da Praia, que encara mantenen, i al desembre la petroliera francesa Total va anunciar que retirava part del seu equip de la regió per la inseguretat.

Expulsats de casa

A més, la població local no confia en les autoritats. Més de 2.000 famílies han sigut expulsades de casa seva i empeses cap a l'interior per facilitar les exploracions de gas, la qual cosa ha dificultat la feina dels pescadors, i els llocs de treball en el sector del gas s'han oferts a persones de Maputo i no als locals. A això s'hi uneixen els informes d'abusos, violacions i execucions extrajudicials per part de les forces de seguretat a civils a qui acusen de jihadistes sense proves.

Lluny de resoldre's, hi ha un seriós perill que la insurrecció s'expandeixi a les províncies veïnes de Niassa i Nampula. El govern de Moçambic s'ha unit amb el de Tanzània per reforçar la frontera entre els dos països, i ha sol·licitat ajuda a la Unió Europea. Portugal, antiga potència colonial i titular de la presidència europea durant la primera meitat del 2021, pressiona els seus socis per enviar-hi una missió militar, però encara no s'ha concretat. El futur és molt poc esperançador al principal focus de jihadisme del món.