Àfrica, relegada al final de la cua per sortir de la pandèmia

02/01/2021

Article publicat al Diari Ara.

El continent no té capacitat per adquirir ni produir les vacunes

Àfrica ha superat aquesta setmana els 2,5 milions de casos de coronavirus, sis mesos després que ho fes Europa, malgrat que té gairebé el doble de població que el Vell Continent. L'impacte sanitari del coronavirus a Àfrica no ha estat ni remotament a prop del que alguns organismes auguraven: a l'abril, l'ONU va arribar a pronosticar fins a 3,3 milions de morts el 2020, però el continent acaba d'arribar als 60.000 morts, els mateixos que ha registrat França.

No obstant això, la pandèmia ha suposat un bany de realitat per als africans. El multilateralisme s'ha frenat en favor de l'interès nacional i Àfrica ha quedat relegada al final de la cua. En l'etapa inicial de la pandèmia la restricció de més 70 països a l'exportació de material sanitari va suposar un gran risc per a Àfrica, que importa el 94% de tots els medicaments que necessita, principalment de la Unió Europea, d'on n'arriben més del 50%. Ara, la falta de capacitat per produir, adquirir i distribuir les vacunes amenaça la recuperació.

El continent produeix menys de l'1% de les vacunes a escala global, i molts països tenen problemes d'electricitat i transport que fan molt difícil mantenir les baixes temperatures que requereixen alguns preparats. A més, no pot competir en termes monetaris amb els països més desenvolupats. Sud-àfrica s'ha unit a l'Índia per liderar davant l'Organització Mundial del Comerç una suspensió de la propietat intel·lectual de les vacunes contra el coronavirus que permeti abaratir-ne el cost. Tot això provoca que els africans siguin els últims a rebre la vacuna. El director del Centre Africà de Prevenció i Control de Malalties, John Nkengasong, assegura que les vacunacions massives no començaran fins a mitjans de 2021 i que faran falta tres anys per immunitzar el 60% de la població.

Ofegats per la crisi econòmica

A diferència del virus, la crisi econòmica associada a la pandèmia sí que ha colpejat fort Àfrica. El 2020 ha sigut el primer any de recessió en l'últim quart de segle, i la recuperació dependrà en gran part del que passi a fora. La falta de turistes estrangers va produir un descens del 70% del negoci en els primers vuit mesos de l'any passat en un sector que suposa un 7% del PIB regional. A més, set dels quinze principals socis comercials d'Àfrica estan entre els més afectats per la pandèmia, i el 60% del valor agregat de les exportacions africanes està relacionat amb la producció europea.

Dependència massiva

Àfrica només manufactura el 12% dels productes que exporta a fora del continent, la qual cosa genera una dependència excessiva de matèries primeres com el petroli, que representa gairebé dos terços de les exportacions a tercers països. No obstant això, els productes manufacturats suposen un 40% de les exportacions dins del mateix continent. La posada en marxa del Tractat de Lliure Comerç Africà, que va entrar en vigor ahir, elimina el 90% de les taxes i espera potenciar el comerç entre països africans en un 82%, que només suposa en l'actualitat el 17% del total d'exportacions.

Però, sens dubte, el que més preocupa és el deute extern. Els diners que deuen els països africans s'han multiplicat i han passat del 17% de l'any 2000 al 40% del PIB continental el 2019. El G-20 només ha estès fins al maig del 2021 l'ajornament del pagament del deute després de les reticències d'algunes nacions poderoses com la Xina. El gegant asiàtic és la primera nació creditora i representa el 13% del deute continental, amb 143.000 milions de dòlars prestats al conjunt de països des del començament de segle.

Per davant tan sols hi ha els creditors privats, que representen un 27% del deute. La negativa d'algunes d'aquestes entitats creditícies a allargar el pagament del deute ha causat que Zàmbia s'hagi declarat en impagament i es tem que altres països com el Txad, Ghana o Angola es trobin en la mateixa situació.